El futbol no va ser una elecció per a Noelia Ramos; va ser una herència, un llenguatge familiar i, sobretot, una victòria sobre el destí. Nascuda amb un cor que va haver de lluitar des dels seus primers mesos de vida, Noelia va canviar les nines per pilotes i els pronòstics mèdics per una realitat d’elit.
En aquest relat, l’actual portera i mestra ens obre les portes de la seva trajectòria: des del dia que va decidir "volar" per protegir la porteria, fins als pilars invisibles de disciplina, psicologia i recuperació que sostenen una atleta a la màxima categoria. És la crònica d’una dona que entén que la veritable fortalesa no resideix només en els guants, sinó en una ànima que serveix d’àncora i una mentalitat inquebrantable de ser un 1% millor cada dia.
Noelia Ramos: Història de superació, futbol i mentalitat
La meva història amb l’esport va començar pràcticament des que vaig néixer. Tant la meva germana com jo sempre demanàvem pilotes de futbol i no nines. A casa el futbol formava part de la nostra vida: el meu pare va ser futbolista professional a Segona Divisió i el meu oncle va jugar a Primera Divisió. El meu germà també era futbolista i la meva mare, tot i no practicar-lo, sempre hi va ser, acompanyant-nos a cada partit i vivint cada moment amb nosaltres.
Des de petita sempre he tingut molt present una frase que em defineix: “Sóc guerrera i moriré guerrera.”
Amb només cinc mesos van haver d’intervenir-me d’un doble arc aòrtic, i els meus primers anys de vida van ser força delicats. Tanmateix, com sempre deien els meus pares, Noelia estava feta per lluitar pels seus somnis. I així va ser.
Així als sis anys vaig rebre l’alta mèdica i finalment vaig poder començar a jugar a futbol. Alguna cosa que temps enrere semblava impensable, però que vaig aconseguir gràcies a la força, la constància i al suport incondicional de la meva família.
Durant els meus primers anys jugava com a davantera. M’agradava estar a prop del gol i participar en el joc ofensiu. Tanmateix, la porteria sempre em cridava l’atenció. Fins que un dia, amb onze anys, ho vaig tenir clar. Recordo dir-li al meu pare:
Pare, vull volar com aquells porters
Aquell mateix dia vam anar a comprar els meus primers guants i, l’endemà, ja era sota pals. Des de llavors vaig saber que aquell era el meu lloc.
El futbol m’ha acompanyat tota la vida. Fins i tot abans d’acabar l’etapa mixta jugant amb nois, van trucar a la meva germana i a mi per formar part del club on actualment milito: el CD Tenerife Femení. Amb només 15 anys vam debutar a Primera Divisió, complint un somni que va començar quan gairebé érem unes nenes jugant amb una pilota.
El vincle que tinc amb aquest esport va molt més enllà de la competició. El futbol m’ha regalat moments màgics, però també m’ha ensenyat a enfrontar-me a les dificultats, a gestionar les adversitats i a entendre que el camí cap als somnis mai és perfecte.
Perquè si alguna cosa he après és que la meva ànima és la meva àncora i la meva veritable fortalesa està dins meu.
Han estat anys d’esforç, disciplina i sacrifici, compaginant l’esport amb els estudis i dedicant moltes hores a aquella feina invisible que ningú veu. Un esforç que també em va permetre complir una altra de les meves grans passions: convertir-me en Mestra d’Educació Infantil.
El camí ha estat bonic, tot i que també ha tingut entrebancs, que al final formen part de la vida. Però els valors del futbol i de l’esport en general van molt més enllà de l’èxit o dels resultats. Per a mi, ser un 1% millor cada dia ja és una victòria personal.
Mantenir-se a l’elit exigeix cuidar cada detall. Per això em considero una persona ambiciosa i disciplinada. En el meu dia a dia treballo aspectes fonamentals com la nutrició, la preparació física, la psicologia esportiva, el descans i l’entrenament invisible. Tot suma.
Perquè cada peça que depèn de tu mateix ha d’estar sota el teu control i al 200%. Aquesta és la meva mentalitat.
La importància de la recuperació
Dins d’aquesta mentalitat, la recuperació és tan important per a mi com l’entrenament mateix. És una part essencial de la meva rutina i una de les claus per poder rendir al màxim nivell.
Els meus cinc pilars per a una bona recuperació són:
- Mantenir una dieta saludable
- Prioritzar un descans de qualitat i, per descomptat, amb les meves botes de presoteràpia Sizen.
- Mantenir una correcta hidratació
- Cuidar l’equilibri emocional
- Utilitzar teràpia de llum vermella per afavorir un son reparador
Escoltar el meu cos forma part de la meva cura diària. Saber quan exigir i quan recuperar és fonamental per mantenir l’equilibri i aconseguir una recuperació activa i conscient.
Amb el pas dels anys he après que cuidar cada petit detall marca la diferència. Perquè al final, aquella feina silenciosa que ningú veu és la que realment construeix el rendiment i l’excel·lència.
El meu camí en el futbol és molt més que una carrera esportiva; és una manera d’entendre la vida. Cada entrenament, cada partit i cada obstacle superat m’han ensenyat que els somnis es construeixen amb esforç, constància i passió.
Segueixo treballant cada dia amb la mateixa il·lusió que quan era una nena que somiava amb volar sota pals, perquè sé que el veritable èxit no només està en els assoliments, sinó en la capacitat de seguir creixent, superar-se i donar sempre la millor versió de un mateix.
Comparteix:
Cambres superposades en presoteràpia: què són i per què milloren el drenatge limfàtic
La història de Julen Saenz de Ormijana: Superació i passió pel Trial