Síndrome del corredor: Què és i com es cura?

El síndrome del corredor també anomenat síndrome de la cintilla iliotibial o genoll del corredor és una inflamació de la banda iliotibial pel fregament repetitiu del tendó del múscul tensor de la fàscia lata amb la part exterior del genoll.

Aquesta lesió provoca dolor, cremor i inflamació durant la cursa que augmenta en funció dels quilòmetres recorreguts, d’aquí que els principals pacients que la pateixen siguin atletes, concretament els corredors de fons.

Causes del genoll del corredor

Una manera de classificar les causes d’una lesió pot ser parlant de factors intrínsecs (propis del cos) o extrínsecs (externs al cos). En el cas del genoll del corredor, la majoria de les causes són intrínseques:

• Fregament repetitiu de la cintilla iliotibial contra el còndil extern del genoll.
• Sobrecàrrega muscular.
• Cintilla iliotibial més ampla o més estreta del que és anatòmicament normal.
• Hipotonia (falta de to muscular) en els músculs rotadors externs i estabilitzadors del genoll (gluti mitjà, gluti major, tensor de fàscia lata, etc.).
• Pronació de la petjada.
• Peu pla.
• Dismetria de les cames.
• Còrrer freqüentment en baixada.
• Còrrer en terrenys irregulars.
• Calçat inadequat.
• Mala tècnica de cursa.
• Etcètera…

Com puc saber si pateixo el genoll del corredor?

Com hem comentat anteriorment, la principal simptomatologia és dolor a la part externa del genoll que augmenta segons avancen els impactes dels nostres peus sobre el terreny. A més, el dolor augmenta en córrer baixant pendents ja que la tensió en el múscul tensor de la fàscia lata és més gran en aquest moviment. Un cop acabem l’entrenament o ens veiem obligats a parar pel dolor que ens causa aquesta lesió, la molèstia sol aturar-se.

Tanmateix, existeixen diverses patologies amb simptomatologia semblant. Per diferenciar-les, podem fer dues proves que ens poden ajudar a identificar el genoll del corredor i no confondre-la amb una altra lesió:

• Prova de Renne

  Ens col·loquem a la pota coixa sobre el membre lesionat. Posteriorment, realitzem flexió de genoll de 30 – 40° i ens mantenim uns segons en aquesta posició. Si apareix dolor, ens indicarà que patim síndrome de cintilla iliotibial.

• Prova d’Ober

  Ens col·loquem tombats de costat amb la cama lesionada cap amunt (decúbit lateral contralateral) amb malucs i genolls en flexió. A continuació, realitzem extensió + adducció (portar el genoll cap a dins) del maluc. Si el moviment d’adducció està limitat, significaria un escurçament de la cintilla iliotibial.

Què he de fer per millorar el síndrome de la cintilla iliotibial?

El més important, com davant qualsevol tipus de lesió, és actuar el més ràpid possible ja que com més quilòmetres correm amb una “lleu molèstia”, abans es convertirà en lesió.

En primer lloc, és recomanable disminuir l’activitat esportiva (que no significa parar) ja que això reduirà la inflamació del tendó. Aquest efecte també l’aconseguirem amb la crioteràpia (aplicació de gel) a la zona de dolor. Així mateix, haurem de fer exercicis d’enfortiment del gluti mitjà, gluti major i del tensor de la fàscia lata per evitar que el nostre genoll s’enfili cap a dins (valgo de genoll) durant la fase de suport de la cursa i evitar així la sobrecàrrega de la part externa del genoll. A més, l’ús de presoteràpia ajudarà a reduir la fatiga muscular, la qual, com hem vist anteriorment, és un dels factors que causa el síndrome de la cintilla iliotibial.

Si amb els consells anteriors el nostre dolor no ha millorat o la millora és insuficient per continuar amb la nostra pràctica esportiva habitual, hem d’anar al fisioterapeuta perquè tornem a entrenar sense dolor i, el més important, no recaure.

Com prevenir el genoll del corredor?

A continuació, et donarem una sèrie de consells perquè puguis prevenir el genoll del corredor i així evitar una aturada en els teus entrenaments, que podria afectar el rendiment de les teves futures competicions:

• Prevenir la fatiga muscular amb una descàrrega habitual de cames amb la màquina de Sizen. Gràcies a la nostra presoteràpia ajudaràs els teus músculs a una ràpida recuperació ja que afavoreix l’eliminació de l’àcid làctic. A més, ajuda a reduir les probabilitats de patir certes molèsties i acumulació de líquids. Dins dels quatre modes que té la màquina, el mode tres i quatre són els més òptims per prevenir les lesions esportives. Concretament, el mode tres aplica un massatge de pols, semblant al realitzat amb les mans, facilitant una recuperació muscular profunda, completa i ràpida. Per la seva banda, el mode quatre aplica una sessió completa i més intensa mitjançant compressió i descompressió.
• Anar de forma periòdica al fisioterapeuta.
• Enfortiment dels músculs rotadors externs de maluc com són el gluti mitjà, gluti major i tensor de la fàscia lata.
• Tenir una tècnica de cursa i un calçat adequat.
• Evitar que la majoria dels quilòmetres recorreguts siguin baixant pendents.
• Fer un entrenament progressiu.
• Respectar els dies de descans.

Autora

Alicia Vicario, fisioterapeuta i creadora de Fisiovik (IG: @fisiovik).

He estudiat Ciències de l’Esport i de l’Activitat Física i m’he especialitzat en la branca de Salut. Vaig treballar en una clínica de fisioteràpia durant anys com a readaptadora esportiva fins que finalment em vaig animar a fer fisioteràpia.