El judo construeix persones

El Judo és un esport individual, considerat com un art marcial en què es competeix amb un adversari amb la finalitat de tombar-lo, i que té com a objectiu la iniciació i l’aprenentatge de tècniques i moviments d’autodefensa.

“El judo construeix persones”

Molt més que un esport, “El judo construeix persones”; institucions com la UNESCO, les Nacions Unides (ONU) o UNICEF han introduït el judo en diversos dels seus programes de cooperació i desenvolupament. El judo és un dels esports més adequats des de la infància, ja que, a més del benestar físic i mental, desenvolupa en qui el practica grans valors educatius.

El judo va ser codificat des del principi per aquest fi pel seu creador, el pedagog japonès i primer membre asiàtic del COI, Jigoro Kano.

• Enalteix els components ètics: respecte a les normes, a les persones i als llocs de pràctica.
• Fomenta la companyonia, la disciplina i la constància.
• Desenvolupa una cultura que afavoreix el domini i el control d’un mateix definits en un entorn humà i un codi de conducta.
• L’estima mútua que produeix el desafiament físic, l’acceptació del resultat de la confrontació (rebuig de la trampa o guanyar a qualsevol preu), el desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i d’adaptació, fan que el judo contribueixi de manera destacada a la construcció de la personalitat individual i social de l’alumne.
• Contribueix de manera molt sòlida a l’aprenentatge dels principis elementals de la ciutadania.
• Desenvolupament de la motricitat, millora del control i rendiment motor.
• Millora dels mecanismes perceptiu-cognitius i sensomotors.

“Mitjançant la pràctica del judo, un mostra la seva consideració al seu adversari, i a més aprèn a comprendre perfectament el seu punt de vista. Precisament el desenvolupament d’aquestes qualitats és el que aporta persones de qualitat per a la societat, fi últim del judo. A més, proporciona una fortalesa física i mental que ens prepara per afrontar qualsevol problema o repte a la vida amb més garanties d’èxit” (Y. Yamashita, 2012)

El 1964 el Judo és admès com a esport olímpic

A les olimpíades de 1964 el Judo va ser admès com a esport olímpic, és el primer art marcial que es va introduir a les olimpíades i avui dia ja és practicat per milions de persones arreu del món, no només per l’entrenament per a una defensa personal efectiva, sinó també pels valors i la disciplina que afavoreixen el creixement personal de qui el practica.

El Judo permet posar a prova les habilitats dels Judokes tant a nivell amateur com a nivell professional, generant set divisions diferents per sexe dividides per edat del participant.

Gairebé tres milions i mig d’espanyols estan federats en algun esport, per la qual cosa podem afirmar que Espanya té una elevada cultura esportiva. Segons fonts oficials del Consell Superior d’Esports, el Judo és el sisè esport a Espanya pel que fa al nombre de llicències.

Això ens porta a una conclusió: el Judo no és un esport minoritari, sinó poc mediàtic. Ja que més de cent mil persones a Espanya practiquen aquest esport, potser el problema és la seva nul·la atractivitat per als mitjans de comunicació.

El judo no és només un esport olímpic popular, la seva filosofia va més enllà de la mera competició. El judo és una escola de la vida, una manera d’afrontar l’existència.

No pot haver-hi esforç físic si no hi ha caràcter, força de voluntat ni intel·ligència.

El judo, mitjançant el contacte físic, estableix una estreta relació entre les persones, ajuda al coneixement d’un mateix i a la comprensió dels altres, és una escola de sociabilitat per a tothom, sigui quina sigui l’edat, el sexe o l’objectiu pel qual el practiquen. Com més temps hi estigui involucrat l’individu, més positiu serà l’efecte del judo.

Alfonso Urquiza és campió d’Espanya de la categoria de 81 kg i aspirant a participar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. També és ambaixador i usuari del Sizen 6+.